Diana O. Marina

teatre de professors:

GRUP DE TEATRE XAVIER MAGRANER

El dia 19 de gener de 2017, vam entrevistar a l’ex-professor José Miguel García i la Maite Solé. Ens van parlar sobre l’origen d’aquest projecte, el seu significat, quines dificultats se’ls hi va presentar, en què es van inspirar les diferents obres…

Què és el teatre de professors?

“El teatre de professors és una activitat d’interacció voluntària que s’exerceix fora dels horaris laborals, on els participants són exclusivament membres del professorat.” -Jose M.

Qui en va tenir l'idea?

“El desenvolupament d’aquest projecte va ser gràcies a un conjunt de professors, però principalment la idea va ser meva. Uns anys abans de la meva jubilació vaig proposar al professorat de l’institut si algú estava interessat i disposat a participar.” - José M.

En què us vau inspirar per a crear aquestes quatre obres?

“Buscàvem obres que s’adaptessin al número d’homes i dones que hi participaven. En molts casos, vam haver d’incorporar nous personatges i nous guions per a cobrir la seva actuació. Hem intentat que cada any s’inaugurés una obra diferent que la de l’any anterior. En el cas de “Políticament incorrecte”, per exemple, va ser un vodevil clàssic amb entrades i sortides on els personatges no eren omniscients, que intentaven solucionar un problema plantejat a l’inici de la obra sense ser conscients del que havia passat en l’escena anterior. En canvi “Dones”, més que un vodevil còmic, era una crítica. No tenia entrades ni sortides, era una obra molt complicada i dinàmica. També hem recollit petits fragments d’altres obres populars, com les de l’autor anglès Ray Cooney.” - José M.

"Hem començat sent persones diferents, sense cap mena d’interès comú, però gràcies al teatre ens hem agafat confiança i hem fet amistats memorables." (M. Solé)

Què creieu que heu aconseguit amb això?

“M’ha agradat el fet de que tot comencés amb una broma; que si fem un teatre, que si passem-ho bé, que si no se què… Això ha acabat consolidant un grup que ha aconseguit:
Primer, que els alumnes, especialment els més grans; parlem dels de BAT, esperin amb ànsies una nova obra de teatre cada any.


A més, el profit que es treu de poder exercir una activitat fora de la jornada laboral és un factor molt interessant i important en l’estat d’ànim dels professors, ja que requereix un grau de concentració especial i et fa sentir que has de donar tot el que es pot d’un mateix. Hem començat sent persones diferents, sense cap mena d’interès comú, però gràcies al teatre ens hem agafat confiança i hem fet amistats memorables.” - Maite.

Quina us ha agradat més?

“Jo penso que la millor obra ha sigut “Arsènic i puntes de coixí”. No només per l’excel·lent qualitat de l’obra en si, sinó per totes les emocions que he sentit just després de l’actuació. Distingir les veus del públic entre els sorollosos aplaudiments m’han fet sentir que tot allò que ha implicat l’obra ha estat un esforç que val la pena.” -Maite.

 

“A mi m’ha encantat el producte final de l’obra “Dones”. Ho he passat molt malament perquè no hi he pogut intervenir, ja que jo feia de director. Estava nerviós; no sabia si al públic li agradaria ni si els que actuaven se'n sortirien, però gràcies a la capacitat dels mestres per ajudar-se els uns als altres en cas de que algú es quedés penjat, l’obra va ser tot un èxit.” - Jose M.

Aquí podeu veure un vídeo-resum de totes les obres que han fet fins ara el Teatre de Professors i professores de l'IBC

I a punt d'estrenar....

Moltes gràcies i que recolliu molts èxits més!

Ah, i ... molta merda!