QUÈ SERIES SI…?

 

Jordi Ochoa:

 

-Què series si no haguessis sigut professor d’educació física?

Des de ben petit he estat lligat al món de l'esport, així que futbolista, preparador físic, entrenador personal, gestor d'instal·lacions esportives… alguna professió relacionada amb el món de l'esport.

 

-Per què finalment et vas decidir per professor?

Perquè m'agrada el món de l'educació, l'esport, tractar amb persones i, si és possible, fer millorar el seu dia a dia, així com també l'equilibri entre la vida professional i la vida familiar.

 

Cristina Cabré:

 

-Què series si no haguessis sigut professora d’anglès?

Si no hagués estat professora, seria traductora o intèrpret d'anglès. Com que buscava l'equilibri entre la vida laboral i familiar, vaig tirar per la branca docent, que permet una millor conciliació familiar.

 

-Per què et vas decidir finalment per ser professora d’anglès?

Perquè l'anglès sempre m'ha encantat, i sóc professora perquè és la meva vocació. M'agrada el contacte amb els alumnes, educar, compartir coneixements... Tot el que envolta la professió.






 

Mayte Solé

 

-Què series si no haguessis sigut professora de llengües estrangeres?

Ostres! Probablement seria mestra de primària, no sé ben bé si d'alguna especialitat o com a tutora en general. Però vaja, no és que això fos la meva vocació estel·lar: a mi m'agradaria ser actriu de teatre, d'aquelles bones, i anar als principals teatres mundials i fer uns drames llargs i emocionants, dels que fan plorar i arrenquen aplaudiments d'emoció!

 

Però ja tenia clar que això no estava entre les meves aptituds, i la pragmàtica manera de veure la vida que tenia el meu pare, només feia possible dedicar-me a una feina una mica més discreta.

 

No m'hauria importat fer traducció literària al català o castellà, però en aquella època era una feina molt poc remunerada i que no donava per a viure només d'això. De fet, ara tampoc...

 

-Per què et vas decidir finalment per ser professora de llengües estrangeres?

El fet de decidir-me per l'anglès i l'alemany va ser una mica casualitat. Estava acabant el COU, un equivalent al 2n de BAT actual, i gràcies a una redacció que la meva professora d'anglès va presentar a un concurs, em van donar una beca per anar a Anglaterra durant un mes a estudiar.

 

En aquella època només sortien del país la gent que tenia molts diners per a enviar els fills a estudiar fora, i no era el meu cas. Quan vaig tornar vaig veure que si volia ensenyar, el camp de les llengües m'atreia força i era bastant fàcil per a mi.

 

Vaig decidir-me per una filologia, l'anglesa. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que també havia d'estudiar alemany! L'alemany em va fascinar, i vaig acabar fent més matèries de literatura alemanya que no pas de llengua anglesa.

I la feina, així que quedi entre nosaltres... m'encanta! Hi ha dies de tot, però la veritat és que m'agrada molt el que faig. El contacte amb gent jove i el fet de veure com es prenen la vida, és impagable.

Potser ara que em faig gran també m'agradaria dedicar-me a escriure... Quan em jubili!