2-  Per quin motiu vas escollir l’especialitat d’esports?

 

Perquè sóc un freaky d’esports. Abans jugava a futbol i em passava el dia veient esports per la tele i escoltant-los per la ràdio, a l’estiu mon pare havia d’anar de bon matí al quiosc i comprar-me el Mundo Deportivo o l’Sport perquè era imprescindible per mi. Sempre tenia clar que volia dedicar-me als esports. És més, era tant dolent jugant a futbol, que vaig decidir que volia explicar-ho, ja que no podia ser futbolista.

3-Coneixes bé el món de la televisió i de la ràdio, en quin et sents més còmode? Per què?

 

És molt diferent. A la ràdio tens una intimitat i un control de la situació molt superior, allà estàs tu, parlant amb un micròfon al davant i hi ha un tècnic de so que et posa les músiques. Amb això ja fas un programa, per tant, si vols fer un canvi, si vols prendre decisions a l’últim moment no et veu ningú, pot estar sonant una música i jo puc anar donant  indicacions al tècnic dient-li que em canvïi alguna cosa, per tant tens un marge de reacció molt ràpid. En canvi a la tele, estic allà com un pal, porto un “pinganillo” a l’orella i jo no puc parlar amb el meu equip, sinó només puc parlar amb la gent que ens veu des de casa.

Pol Victorio

Jordi Cantan

Marc Mañes

Arnau Rull

1- Estudiar periodisme va ser sempre la teva primera opció o vas dubtar entre altres graus universitaris? ( en cas de resposta negativa): Quines altres opcions tenies?

 

Vaig arribar a dubtar, i això que tenia clar que volia estudiar periodisme, però hi ha tantes opcions per triar que vaig arribar a dubtar entre comunicació audiovisual, periodisme i fins i tot ciències polítiques, per sort vaig triar periodisme.

ENTREVISTA FRANCESC GARRIGA

5-  Quina ha estat la notícia que amb més il·lusió has donat? Hi ha alguna notícia/ informació que hauries preferit no donar?

 

  • Sent sincers, segurament l’eliminació de la Champions del Madrid del 2015, de fet, l’última eliminació del Madrid en la Champions fins avui en dia, llavors vaig donar la notícia per Catalunya Ràdio i vam fer la retransmissió del partit en directe, vam tenir moltíssima audiència.

 

  • Si, aquesta si, la mort d’algun esportista famós, notícies tristes, incidents en estadis. Fa poc per exemple va morir un aficionat en un camp de futbol. Totes aquestes notícies moltes vegades et superen i és molt difícil saber com explicar-ho, ser curós i no ferir la sensibilitat de les persones. Aquestes notícies preferiries no donar-les.

7- A quin any va començar el programa?

 

Al setembre del 2009 i en el meu cas vaig començar el setembre del 2015

4-  Què és el que més t’agrada de la teva feina?

 

A mi, el que més m’agrada de ser periodista és comunicar a la gent i que la gent s’informi a base de que tu també t’informis.

6- El nom del programa va sorgir a partir de quan us van dir que s’emetria en aquest horari o vau ser vosaltres els que vàreu demanar aquest horari d’emissió?

 

Jo arribo al programa el 2015 i el programa és del 2009 i en aquell moment vam fer una cadena de mails amb el cap d’esports  proposant noms i vam posar-li aquest nom perquè en aquell moment el programa començava a les 12 i el nom tenia més sentit en aquell moment, perquè després vam canviar l’horari a les 11.

9- Valores que el programa ha anat millor o pitjor segons el nombre d’audiència?

 

Això de l’audiència és molt relatiu, per exemple a la ràdio, en els últims estudis d’audiència l’hem baixat. A la tele, en els últims 3 mesos hem doblat l’audiència. Això no vol dir que ho estem fent millor o pitjor. Hi han unes circumstàncies, i és que en el mitjà en el què treballo, això de les audiències és important però no és el més important.

10- De totes les entrevistes que has realitzat, quina ha estat la que més il·lusió t’ha fet? A qui t’agradaria entrevistar que encara no ho hagis fet?

 

  • Jo crec que la entrevista que em va fer més il·lusió va ser quan va venir en Hristo Stoichkov. Clar, era el meu ídol de la infància i veure’l allà, fer-li preguntes, etc. Em va emocionar molt i ja ho vaig dir per antena, que em feia molta il·lusió. A part d’això, tota la meva família és del Barça i sobretot el meu avi i jo.

  • Home, si, el que passa que no ho faré, per problemes entre el Barça i TV3. El que més m’agradaria entrevistar és en Messi, però que ell vulgui i em digui que em vol explicar coses, perquè sinó, les entrevistes no valen per res, perquè pots estar fent l’entrevista i l’entrevistat et pot estar posant cares com preguntant-se què fa allà si podria estar fent altres coses.

8-   Tenint en compte que “ EL CLUB DE LA MITJANIT” és un programa en directe, deu tindre molta feina darrera,  a quina hora ho comenceu a preparar? Quantes persones formeu l’equip? Com prepares les entrevistes?

 

  • Hi han coses que començem a preparar una setmana abans, quan es fa una reunió decidint diverses coses i jo ara ja sé qui vindrà la setmana que ve. Després hi han coses que parlem pel matí abans del programa per Whatsapp. A les 4 de la tarda, per exemple hi ha una reunió per la ràdio i a les 6 tenim una reunió de la televisió. A la reunió de les 4 començem a prepara-ho tot.

  • No sé quants som de veritat, molta gent segur. A la tele no sé quants som. Si fos a la ràdio si que et sabria dir perquè l’equip de la ràdio és més reduït.

  • Normalment, la mateixa nit que ve el convidat, busco alguna entrevista que ja li hagin fet per veure per on han anat les entrevistes que li han fet, les respostes que m’agradain més, que és per on puc tirar i després em documento sobre ell i sobretot la seva vida, després li dono un ordre i intento que els temes no vinguin de cop, sinó que tinguin un cert sentit

11- Alguna anècdota divertida d’algun programa?

 

Cada cagada, perquè allà, ens ho passem bastant bé i amb els companys fem molta broma, per exemple quan sortim del programa, després de dues hores en directe, que cansen molt.

12- Quin consell donaries als joves que volen ser periodistes?

 

Que la passió és la única cosa que ha de moure als joves per fer periodisme i que t’ha d’agradar el que fas, sinó, és la feina que faràs segurament tota la vida i t’estaràs guanyant la vida per una feina que no et motiva molt.

Moltes gràcies!!