Gràcies per la feina, Marisol

Ejemplo de la flor de tallo largo

Hem volgut conèixer com ha sigut per a la Marisol l'experiència com a professora de filosofia al nostre institut durant els seus anys com a docent.

Quants anys fa que treballes en aquest centre?

Fa 4 anys que treballo en aquest intitut però en porto 33 de professió.

En quins altres centres vas treballar abans?

En diversos de Barcelona fent substitucions, a Manresa durant tres cursos, un curs al Pons d'Icart a Tarragona, nou cursos al Salvador Vilaseca i setze cursos al Josep Tapiró de Reus.

De quines assignatures fas classes?

Filosofia, Ètica i en vaig fer de Psicologia i de Sociologia.

Què ha sigut el més dur de ser professora? I el més satisfactori?

El més pesat ha sigut la gestió, la correcció d'exàmens i els diversos canvis de sistema educatiu. El més satisfactori, el contacte amb l'alumnat, especialment amb aquells que conserven la curiositat de l'aprenentatge. Veure llum als seus ulls és el més emocionant.

Quina ha estat la teva millor experiència? I la pitjor?

Una de les millors experiències potser va ser un comiat emotiu que uns alumnes em van preparar en moments durs per a mi. Una de les pitjors: un alumne em va gravar un àudio en una guàrdia complicada. La inseguretat i indefensió que això em va produir no és desitjable per a ningú.

Ens podries dir alguna cosa que no t'agradava dels teus professors i ara t'adones que tu també ho fas?

Tots hem tingut bons i mals professors. Els bons ens serveixen d'exemple a imitar; els altres, serveixen per saber què no hem de fer. Donat que la memòria és selectiva, voldria pensar que no m'assemblo a cap mal professor que vaig tenir i que era desconsiderat amb els seus alumnes. En canvi, no he perdut mai la referència de dos professors; un de Llatí i un de Castellà que vaig tenir al BUP. Em donaria per satisfeta si he aconseguit aproximar-me, ni que sigui una mica, a qualsevol dels dos.

Quines coses positives t'emportes del centre? I negatives?

Crec que aquest no és moment per a fer crítica. Només diré que el més feixuc per mi ha estat la gran quantitat d'alumnes que he tingut a les classes de Batxillerat fins enguany, que n'he tingut menys per mesures Covid. 200 alumnes i escaig per a un sol professor és excessiu. De tota manera, m'ha agradat treballar al Baix Camp i estic contenta de jubilar-me aquí. Els alumnes són alumnes a tot arreu i la raó de ser de la nostra professió, que a mi m'agrada molt. M'he sentit també molt còmode i ben acollida entre els meus companys.

 

Com t'agradaria que et recordessin els teus companys de professió? I els teus alumnes?

Com una bona persona.

Quins consells donaries als nous professors?

Que mai caiguin en la temptació de l'arrogància ni en la del messianisme. Som professors, res més, res menys.

Trobaràs a faltar a les persones i el treball de centre?

A les persones, segur, tant als companys com als alumnes. La feina, espero que no. És bo saber tancar etapes i no quedar atrapats en l'enyorança i la malenconia.