Què està passant a Catalunya

Jordi Cantan

Pol Victorio

El referèndum del dia 1 d’octubre de l’any 2017 fet a Catalunya, ha generat controvèrsia entre els alumnes del nostre centre. Hi ha molts tipus d’opinions, on cadascú defensa la seva postura política. Hem volgut analitzar tot el que ha passat i explicar-ho a la nostra manera intentant ser el màxim neutrals i també hem volgut entrevistar dos companys de pensament oposat per demostrar que també es pot parlar amb calma i tranquilitat.

Tots aquests dies hi ha hagut bastants conflictes a la nostra aula per aquest tema, uns alumnes que defensen el SÍ i uns altres que defensen el NO, tot i que hem acabat parlant i hem arribat a l’acord de no parlar de política a l’aula ni tampoc al grup que tenim tots junts en una xarxa social, sobretot hem arribat a un  punt que tots hem de respectar l’opinió de cadascú i sempre tractar-nos bé i amb respecte.

 

Hi ha hagut múltiples vagues i manifestacions on han assistit alguns alumnes i professors. També el dia 1 d’octubre dia en el que es va fer el referèndum multitudinari a Catalunya, persones de tot tipus van dormir a l’institut per a que al matí a l’institut la gent que volgués, pogués vindre a votar a l’institut.

 

 

 

 

També hi ha hagut manifestacions en contra del referèndum i que recolzen l’unitat d’Espanya i que no volen que Catalunya marxi d’Espanya. Per això el passat 8 d’ Octubre milers de persones és van reunir a Barcelona per defensar la Unió d’Espanya.

El passat 10 d’Octubre el president de la Generalitat de Catalunya,Carles Puigdemont va convocar un ple extraordinari per a parlar sobre el futur de Catalunya. El president va declarar la independencia però va demanar a la presidenta del parlament (Carme Forcadell) que suspengués la declaració d’independencia per a obrir la porta al diàleg.

Després del discurs de Puigdemont, la vicepresidenta del Govern Espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, va sortir en una roda de premsa per a informar i parlar sobre el discurs que havia fet Carles Puigdemont prèviament, va dir que ells no estaven disposats a dialogar fora de la llei i sense respectar les ”normes del joc”.

Una setmana després el Tribunal Constitucional és va reunir i va donar 4 dies a Puigdemont per a respondre si havia declarat l’indepèndencia o no l’havia declarat. Al cap de 4 dies el Tribunal Constitucional va determinar que la resposta de Puigdemont no existia ja que no havia resposta a la pregunta que ells li havien demanat que respongués, llavors sotmetran al senat espanyol la votació per a aplicar l’article 155. Durant els últims dies el govern espanyol ha estat amenaçant el parlament de Catalunya de que si duia a terme la declaració d’indepèndencia aplicaria immediatament el 155.

Què és l’article 155?

Si una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis l’imposin, o actuï de forma que hi atempti, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella el compliment forçós de dites obligacions o per la protecció del mencionat interès general.

El passat divendres dia 27 d’octubre, el parlament català, va fer un ple en el que hi eren presents tots els alcaldes de Catalunya per votar si volien la República catalana, el resultat va ser SÍ, i es va proclamar automaticament la República Catalana. Mentrestant, el Senat del Govern Espanyol que estava pendent del resultat al parlament català, un cop va acabar tot, els diputats van votar si volien aixecar la suspensió del ja anomenat article 155, el resultat va ser que si i, com va fer el govern català amb la declaració unilateral d’independència, el Senat Espanyol va activar el 155 que cessava al president del Parlament al vicepresident, als consellers i al cap del mossos d’esquadra. Seguidament, el Govern d’Espanya declarà unes eleccions pel 21 de desembre, després d’haver destituït el Govern de Catalunya.

 

Després d’haver-se proclamat la indepèndencia, el Senat va ordenar la detenció dels consellers principals que formaven el govern català. El president cessat i quatre consellers van fugir a Bèlgica, a la capital europea, Brussel·les, a buscar el suport dels països europeus amb més poder. El jutge els va posar en busca i captura i, finalment, es van entregar a les autoritats belgues que els van posar a disposició judicial.

El passat 8 de novembre es va proclamar una vaga general a Catalunya en contra l'arrest dels vuit presos polítics que hi va haver en motiu de la proclamació d’independència. Arreu del país hi va haver diferents talls en les carreteres per evitar que la gent anés a treballar cosa que la gent que estava a favor de la detenció dels polítics no va acceptar i va protestar ja que no van poder arribar amb puntualitat als seus llocs de treball. La vaga va mobilitzar a molta gent i arreu del país hi va haver moltes manifestacions per protestar, tant pel matí com a la tarda.

El dissabte 11 de novembre a Barcelona es va organitzar una manifestació en contra  dels presos polítics i com havia passat el dimecres d’aquella setmana i amb el mateix motiu, es va mobilitzar a molta gent, es van omplir molts carrers.

Des de llavors, a dia d’avui d’aquest tema no s’ha tornat a parlar gaire ja que el proper 21 de desembre es celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i  depenent del resultat que s’obtingui, el procés d’independència seguira en peu o s’aturarà.

 

El passat divendres 1 de desembre els polítics empresonats van anar a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid i el dilluns 4 el jutge va decidir mantenir la presó per a Junqueras, Forn i els Jordis i va imposar una fiança de 100.000 euros per a la resta de polítics.

ENTREVISTA A DOS COMPANYS

 

1.Si haguessis nascut a la família de l’altre, creus que tindries la mateixa ideologia i pensaments sobre aquest tema?

 

PAU: No ho sé, però com que els pares en aquest sentit tenen una gran importància, crec que potser pensaria com ells, però mai se sap ja que podria pensar diferent als pares i segur que no seria el primer cop que passa.

AARÓN: Crec que la Pau té raó.

 

2.Què en penses del que ha passat després de que es realitzés el referèndum l’1 d’octubre?

 

PAU: Com que se sabia que era una cosa il·legal, penso que es podria haver gestionat d’una altra manera per part del Govern espanyol, els Mossos i la Guàrdia Civil

AARÓN: Crec què a part de que era il·legal, no em va semblar be que la gent es quedés a dormir a les escoles. I parlant de les accions policials l’1 d’octubre, trobo que si els mossos  haguessin obeït  la Guardia Civil alhora de buscar les urnes i de tancar les escoles des d’un principi no hauria passat res.

 

3.Creus que les eleccions tindran el funcionament idòni a l’haver-hi polítics a la presó sense poder fer campanya?

 

PAU: No, crec no i també crec que si tornen a guanyar els partits independentistes es tornarà a aplicar un altre article 155.

AARÓN: Penso el mateix que el Pau crec que sí guanyen els partits independentistes s’aplicarà de nou el 155.

 

4.Després de la declaració d’independència i de l’aplicació de  l’artícle 155 el passat 27 d’octubre, com creus que ens ha afectat de manera indirecta?

 

PAU: A nosaltres crec que no ens ha afectat ja que les nostres famílies segueixen treballant i no hem tingut cap problema, crec que només han canviat els polítics.

AARÓN: Crec que ens ha afectat alhora de perdre familiars i amics per discussions sobre aquest tema ja que cadascú defensa la seva ideologia i arriba un punt que la gent es deixa de parlar.

 

5.Què penses, que passarà després de les eleccions del 21 de desembre?

 

PAU: Penso que en aquestes eleccions igual els partits independentistes no obtindrán la majoria absoluta però s’acabaran juntant entre ells i es tornará a aplicar el 155.

AARÓN: Crec que guanyant Ciutadans canviaria tot, tant a pitjor com a millor depèn de les opinions però crec que tota Catalunya canviaria.

 

6.Pensaries el mateix si haguessis de mantindre una família?

 

PAU: Pensar pensaria el mateix però crec que no actuaria igual  per exemple en les vagues, continuaria anant a les manifestacions i tot però no actuaria igual.

AARÓN: Crec que té raó, si tens uns pensaments, tenint fills o no penses igual però potser faries les coses d’una manera diferent.