"No hi havia incentius, no es motivava als alumnes i no se’ls escoltava"

Entrevista a una exalumna del centre que va estudiar aquí i que no ha volgut donar la seva identitat. Ens explica com era l'educació fa uns 30 anys quan el Baix Camp era una escola de formació professional. Com podem veure, ha canviat molt amb el temps.

Com era abans l'institut? Hi havia alguna cosa que ara no hi és o al contrari?

Les aules eren fredes. La part on es troben les aules de 1r de l'ESO no existia, tampoc ho feia el gimnàs ni l’aula de música. La cantina estava a la primera planta. L’edifici C i la part principal de l’edifici segueixen pràcticament iguals.

 

Hi havia algun professor que encara estigui a l'institut?

No

 

Com era abans l'ensenyament?

Més estricte i molt teòric. No hi havia incentius, no es motivava als alumnes i no se’ls escoltava, havies de fer el que deia el profe. L'única tecnologia eren les calculadores digitals. No hi havia exàmens tipus test, eren tots d’estudiar molt i de desenvolupar.

 

Amb quina edat vas entrar a l'institut?

Als 16 anys 

 

Què vas estudiar?

FP2 d’administratiu

 

Com eren les classes? 

Eren semblants a les d’avui en dia però amb menys tecnologies i més fredes.

 

Treies bones notes?

No molt, assoliments satisfactoris i algunes no les aprovava.

 

Estudiaves les mateixes assignatures què nosaltres estudiem ara?

No, llavors el Baix Camp es deia d’una altra manera: “Escuela Politécnica de Formación Profesional”, no tenia molt bona fama, es deia que allà anaven els fracassats escolarment. Es feien dos torns matí i tarda, al del matí acostumava a anar gent “xunga” i a la tarda-nit gent que treballava. Les classes socials altes no anaven a aquell institut.

Carla Martínez, Joan Bayona, Naiara Garri